MPGM Usos Gavà
Modificació puntual de Pla General Metropolità regulació usos en planta baixa
- Tipus
- Planejament general
- Municipi
- Gavà
- Any
- 2023
- Estat
- Municipi
Crèdits
PERALTA URBANISME - Jordi Peralta i Marc Vizcarra
SERVEIS TÈCNICS AJUNTAMENT GAVÀ - Lorena Barriga
Modificació Puntual del Pla General Metropolità de regulació de l'estructura viària i els usos en planta baixa del nucli urbà de Gavà, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme el juny de 2024. La proposta defineix dues noves subclaus viàries —5e per als eixos comercials consolidats i 5x per a la xarxa transversal— que protegeixen el comerç de proximitat, admeten habitatge de protecció oficial en planta baixa i reajusten la xarxa viària bàsica del casc urbà.
Temes
Gavà és un municipi del Baix Llobregat amb un casc urbà residencial de gairebé 185 hectàrees que concentra tota la complexitat d'una trama consolidada: el comerç de proximitat sota pressió creixent de la conversió a habitatge, un sistema viari heretat del Pla General Metropolità de 1976 que no distingeix la funció dels carrers, i un dèficit d'habitatge assequible que el Pla Local d'Habitatge municipal ha posat de manifest.
La Modificació Puntual del PGM (MPGM) aborda la millora qualitativa del casc amb tres línies d'intervenció simultànies i sistèmiques, sense establir cap àmbit d'actuació ni generar increment d'aprofitament. La primera és la definició d'una estructura comercial en forma d'"espina": dos nous subsistemes viaris que s'articulen des del nucli antic cap a l'eixample nord-est. La subclau 5e identifica els eixos comercials consolidats —la Rambla, carrer Sant Martí i carrer Manuel de Falla com a tronc, i una xarxa de carrers horitzontals i verticals que els creuen— i hi prohibeix nous habitatges de renda lliure en planta baixa. La subclau 5x defineix la xarxa transversal de reforç —45.746 m²s i 528 parcel·les— on s'admet únicament habitatge de protecció oficial, per tal d'evitar la consolidació de persianes baixades sense tancar la planta al dinamisme urbà.
La segona línia és l'ajust de la xarxa viària bàsica: la proposta la redueix del 13% al 7,7% del sòl del casc (de 47% al 26,7% del sistema viari), esponjant la càrrega viària cap a una distribució veïnal més homogènia. Derivat d'aquest ajust, s'actualitzen sistemàticament els xamfrans i es qualifica una part de la plaça Magdalena Trias com a nou parc i jardí urbà (clau 6b) per complir les reserves d'espais lliures exigides per llei.
La tercera línia introdueix correccions normatives transversals: una nova regulació de les ràtios d'aparcament que corregeix l'efecte pervers que buidava les plantes baixes en carrers residencials, l'exoneració d'aparcament per als habitatges de protecció oficial generats fruit de la MPGM, i la concreció de condicions mínimes d'habitabilitat, il·luminació, ventilació i accessibilitat per als habitatges en planta baixa.
El model s'organitza sobre tres estructures urbanes complementàries: el "pentagrama" verd (eixos horitzontals que connecten el casc amb el Delta del Llobregat, el Pla de Queralt i la Serra de les Ferreres), la "malla metropolitana" de mobilitat (anell bidireccional i xarxa veïnal homogeneïtzada) i l'"espina" comercial. La proposta és d'aplicació directa sobre les 1.063 parcel·les confrontants amb els nous carrers qualificats, de les 3.188 totals de l'àmbit.
