Sant Cugat Sorli

Sant Cugat del Vallès compta amb un parc d'oficines de més de 450.000 m² construïts, fonamentalment situat a l'entorn de l'autopista AP-7/B-30. La gran reserva de sòl qualificada amb destinació a usos terciaris que van preveure els plans parcials d'ordenació dels sectors de nou creixement de la ciutat a principis dels anys 2000 es troba buida i sense edificar des de fa temps, a manca de demanda. L'estancament del mercat d'oficines, consolidat després de la pandèmia pel Covid-19 amb l'expansió del teletreball i les estratègies empresarials de compactació, ha configurat un model més híbrid que requereix noves respostes urbanístiques.

La modificació puntual actua sobre les zones terciàries en volums d'ordenació aïllada (claus 20/MV-4 i 20/MV-4*) del Pla Parcial del sector del Turó de Can Mates-Ctra. de Vallvidrera, situades al límit nord del sector, al costat de la carretera de Rubí. Històricament, aquest eix s'havia desenvolupat amb usos terciaris i industrials, però en els darrers temps ha evolucionat cap a un model molt més mixt, amb nous sectors d'habitatge i dotacions esportives. El Pla Director Urbanístic Metropolità identifica precisament la carretera de Rubí com una de les avingudes metropolitanes de caràcter estratègic.

La proposta revisa el caràcter dominant exclusiu de les oficines i incorpora com a usos preferents determinats usos fins ara admesos només com a compatibles: cultural, sanitari, esportiu, recreatiu i residencial col·lectiu —aquest últim limitat a residències d'estudiants i amb un sostre màxim del 60%, en coherència amb la vocació de Sant Cugat com a ciutat universitària amb una extensa oferta formativa. La modificació no incrementa l'edificabilitat ni modifica cap altre paràmetre urbanístic.

L'interès general del pla rau en la voluntat de conformar un teixit urbà que doni resposta a les demandes actuals de la ciutadania, emmarcat en una estratègia d'optimització i racionalització de l'ús del sòl que permeti la reactivació de l'activitat econòmica, fomentant la mixtura d'usos i la vitalitat d'aquest sector de la ciutat. L'alternativa de mantenir el planejament vigent comporta el risc que aquestes porcions de sòl restin buides d'activitat, perjudicant el dinamisme i la cohesió urbana.