Rieres Terrassa

Les rieres de les Arenes i del Palau estructuren el territori de Terrassa de nord a sud, però ho fan de manera silenciosa i invisibilitzada: canals en gran part entubats, coberts o desconeguts, que funcionen com a barreres físiques i socials entre barris, exposats a riscos d'inundabilitat i mancats de qualsevol qualitat ambiental o urbana. El document estableix el model d'intervenció de referència per a la seva transformació futura com a annex marc del Pla Estratègic de renaturalització i adaptació al canvi climàtic.

El mètode de diagnosi s'articula entorn de dotze atributs organitzats en tres vectors directors: naturalització (connectivitat ecològica, biodiversitat i frondositat, permeabilitat del sòl, impactes ambientals), sostenibilitat (capacitat hidràulica, estat de la infraestructura, mobilitat sostenible, reducció de la mobilitat privada) i integració (vitalitat urbana, espais col·lectius, paisatge urbà i fragmentació urbana). Cada tram de les dues rieres s'avalua a través d'un diagrama que superposa l'estat actual i l'objectiu a assolir, identificant les prioritats d'intervenció.

El model planteja tres aproximacions complementàries i interescalars. Les relacions lineals reorganitzen l'eix fluvial com a feix de mobilitats sostenibles i serveis ecològics, i abandona la lectura unidimensional del canal per plantejar una diversitat de seccions, frondositats i funcions al llarg de tot el recorregut. Les relacions transversals actuen sobre els punts de connexió entre barris a banda i banda de les rieres: d'un inventari de 43 zones de contacte identificades, es prioritzen els passos estratègics que converteixin la riera en cruïlla territorial i no en límit. Les relacions de contacte defineixen les vores com a espai protagonista, revertint el paradigma del "calaix de sastre periurbà" per construir, punt a punt, una seqüència d'espais habitables, segurs, biodiversos i amb identitat pròpia.

Una de les complexitats detectades és que la riera del Palau acumula 34 àmbits urbanístics vigents vinculats al seu cobriment, sobre sòl urbà no consolidat i urbanitzable, fet que fa que la seva renaturalització exigeixi revisar el POUM existent. La riera de les Arenes, en canvi, discorre majoritàriament sobre sòl qualificat de sistema hídric, cosa que facilita la gestió directa de les actuacions.

L'epíleg del document proposa un canvi de paradigma: abandonar el gran projecte unitari i tancat en favor d'un procés obert de múltiples actuacions acotades sota el paraigua del pla estratègic, amb eines de reciclatge urbà, participació ciutadana i coordinació interadministrativa.